Pla Bolonya

El pla de Bolonya:

És un procés que es va iniciar a partir de la declaració de Bolònia, un acord firmat pels ministres d’educació europeus per iniciar l’espai europeu d’educació superior a la ciutat italiana de Bolonya a l’any 1999. Un dels objectius és facilitar l’intercanvi de titulats així com adaptar els estudis a les demandes socials. També es vol fomentar la mobilitat dels estudiants, docents i investigadors, i un aprenentatge de qualitat.

Canvis que provoca:

- Sistema Europeu de Transferència de Crèdits: amb aquest es pretén millorar la comparació i transferència dels cursos impartits arreu d'Europa. Per a mesurar-ho s'emfatitza el temps d'estudi que ha de dedicar l'alumne més que no el nombre d'hores lectives.

- Suplement Europeu al Títol: és un document que s'annexa al títol i que descriu els estudis cursats per tal de fer possible una homologació i comparació a nivell europeu.

- Sistema de titulacions de 2 cicles: prenent com a model el sistema anglosaxó, les titulacions consistiran en un primer cicle genèric de 3 – 4 anys que dóna lloc al títol de Grau i un segon cicle d’1 – 2 anys al de Màster. La diferenciació entre diplomatures i llicenciatures, per exemple, s'esvaneix.

Article: “Bolonya i els estudiants”
Diari: El País

Dijous, 27 de novembre de 2008

Jordi Llovet, articulista de El País fa un article d’opinió sobre el pla de Bolonya. Comença parlant del estudiants que es manifesten, que diu que són políticament molt heterogenis i que no estan d’acord amb cert aspectes del pla.

Considera que hi ha un problema greu que ha passat desapercebut pel professors i no pels estudiants: el pla Bolonya és la legalització d’una fase determinada per la vinculació entre l’ensenyament universitari i la societat actual.

Per en Jordi Llovet no és cap problema, sinó més aviat una solució que l’empresa privada tingui protagonisme en la formació dels estudiants de carreres tècniques i científiques com enginyeries o medicina respectivament.

Tanmateix, l’autor considera que aquests aspectes més positius que beneficien a les carreres tècniques són molt negatius per les carreres humanístiques, ja que molts llicenciats acabaran a les aules de secundària amb una formació limitada que farà que es multipliqui la mediocritat a la societat. És per això que la majoria d’estudiants que es manifesten són d’història, de filosofia o filologia.

Per resumir, ens diu que el Pla de Bolonya no contempla la Universitat com un espai docent o es continua la formació humanista, sinó un espai on es formen experts en petiteses.